finestral

Reflexions i documents

Tuesday, May 20, 2008

VIOLÈNCIA JUVENIL MASCULINA

(Insertat el 2006)
Entre l’excessiu assortiment de violències que ens inquieten, darrerament estem especialment preocupats per l’agressivitat dels joves, manifestada en actes de violéncia tant individual com col.lectiva, tant sistemàtica com episòdica, tant motivada com gratuïta. Així ho diem i ho escrivim: violència juvenil, sense adonar-nos de la inexactitud i, sobretot, de l’extrema injustícia que comporta aquesta expressió. Perquè la violència que ens preocupa i que deteriora considerablement la convivència a la nostra societat és la violència dels joves mascles, no la de les noies joves. No vol dir que adesiara no saltin a la llum pública accions violentes protagonitzades per dones joves. Però el que compta és que l’escadussera violència juvenil femenina no és un problema social, y la sovintejada violència dels joves mascles si que ho és, i greu.
Els delictes majors tenen sempre autors masculins, molt sovint joves: atracaments, robatoris, violacions, imprudències temeràries... Els responsables de les conductes delictives menors i dels actes incívics són, en la seva immensa majoria, joves mascles: agressions, baralles, destrucció de mobiliari urbà i escolar, conducció temerària, motos sorolloses... Recordem l’ensulsiada del mes de novembre de 2005 a França: milers d’automòbils cremats. Quants dels incendiaris (delicte menor, somme toute) eren noies? Que jo sàpiga, cap. Malgrat tot, els mitjans de comunicació ens van estar aclaparant amb notícies i comentaris sobre la “violència juvenil”.
Un dels espais on aquest tipus de violència s’ha agreujat és l’escola. No parem de rebre informacions sobre actes de violència perpetrats per adolescents en els locals escolars. Gairebé sempre es tracta, una vegada més, de mascles. Les víctimes són molt sovint les noies, i a vegades els ensenyants. Aquest estat de coses està tenint una conseqüència inesperada: moltes famílies preferirien una escola exclusivament femenina per a les seves filles. Aquest moviment és ja vigorós a Anglaterra, on les escoles semi-públiques no estan subjectes a reglamentacions estatals. Els teòrics de l’educació s’ho miren consirosos: després de tants esforços per implantar la coeducació, ara toca de tornar enrere.
“Violència juvenil”: expressió equívoca, injusta i ofensiva. És que les noies no són joves? O és que el món és, per defecte, un món de mascles? Deixeu-m’ho dir amb energia masculina: prou d’insultar a la meitat del gènere humà. Que cada “gènere” carregui amb el seu fardell. Un món governat per dones potser tindria altres defectes, però ens estalviaria l’horror de la violència desfermada que provoca l’agressivitat dels mascles. Tinguem el valor i la honestedat de dir les coses pel seu nom. I, en aquest cas, el nom és aquest: violència juvenil masculina. (Barcelona, 8 de març de 2006, dia de la dona treballadora).
P.D. 2008. Els media segueixen impertèrrits parlant de "violència juvenil". Em sorprèn que, en nom dels tres mil cinc-cents milions de dones del món, cap ésser humà femení no hagi llevat una enèrgica protesta. Jo no sóc dona, i protesto.

1 Comments:

Blogger Dasein said...

És cert que la majoria d'actes violents són perpetrats per homes, tot que tamé s'han dt bastants casos de violència femenina. També és cert que la majoria de músics són homes, la majoria de personal docent de primària, dones (y de secundària y estudis superiors, homes), i podríem estar donant exemples inacabats de coses en que sobresurten en alguns casos les dones i, en altres, els homes. En el cas de la violència, doncs sí, en sortim mal parats (al menys estadísticament). És ben clar: els homes i les dones no som ni millors ni pitjors en termes generals, però som diferents.

http://filosofiaehistoricidad.blogspot.com

4:47 AM  

Post a Comment

<< Home